El dia 23 d'abril de l'any 2014 una frase de Josep Pla apareixia escrita en una immensa paret del centre de Palafrugell amb una falta d'ortografia garrafal: "De begades penso en Palafrugell", deia la pintada. Aquell error ortogràfic que feia sagnar els ulls era intencionat, però, ja que es tractava d'una intervenció artística d'Enric Farrés que tenia com a principal objectiu, a part d'homenatjar l'autor d'El quadern gris, proposar una reflexió al voltant de l'ortografia i la reacció humana davant els errors. Poc temps després, qui escriu aquestes ratlles es trobava treballant en aquella època a Girona quan una tarda, de sobte, també una frase amb un altre error ortogràfic va aparèixer del no-res: "Vine i beuràs la Costa Brava".
Travessar la porta d'un comerç a la plaça de l'Oli de Girona i veure la Costa Brava per una finestreta sembla tan complicat com creure que algú, en plena tarda de juliol, pot tenir ganes de beure's un got salat d'aigua de mar de la platja de Pals, però òbviament tot tenia un sentit: la frase era el reclam promocional d'una botiga de vins recentment inaugurada a la ciutat de l'Onyar i que, aquell vespre, celebrava un tast guiat de vins DO Empordà. Era veritat, però, que pot beure's -amb b- la Costa Brava? Què en pensaria, d'això, Josep Pla?
Amb el precedent del Mur de les plamentacions de Palafrugell encara a la retina, de ben segur que més d'un gironí, en veure aquella tarda l'enigmàtica frase sobre la Costa Brava a la porta d'una vinateria, va preguntar-se durant uns segons si és que realment la província de Girona en general havia decidit declarar la guerra a l'IEC i començar a escriure de manera postfabriana, però la veritat és que no: sí, d'acord, per a gairebé tota la diòcesi de Girona la vocal o tònica és radicalment diferent d'una o tònica d'algú de Cornellà, Gandesa o Balaguer, però ni els gironins escriuen "begades" ni confonen el verb "beure" amb el verb "veure".
Imatge de la intervenció 4 dies sense pati a Palafrugell, l'any 2014. (Joan Vilardell)
El que seguríssim que tampoc confonen mai els gironins, sobretot els de l'Empordà, és la Costa Brava amb qualsevol altra costa del món. Lògicament, d'altra banda. De fet, és difícil trobar algú de Begur o L'Escala afirmant que la seva platja preferida de Catalunya és la de Cambrils o la de Cubelles. Gairebé tan difícil com trobar un vi de l'Empordà que no faci referència en la seva etiqueta a "l'essència de la tramuntana" o a les "vinyes vora el mar" que va glossar Josep Maria de Sagarra en aquell cèlebre poema escrit a Port de la Selva.
També va escriure Josep Pla que les vinyes de l'Empordà són "l'element que dóna color al paisatge". Per saber si l'Empordà es pot beure o no a través d'una copa de vi, en aquest Celler d'ElNacional Empordà Special Edition la nostra sommelier Meritxell Falgueras ens recomana tres vins empordanesos que contenen, cada un d'ells a la seva manera, l'essència d'aquest territori amb més de 2.500 anys d'història vinícola i que va ser la porta d'entrada del conreu de la vinya a la península Ibèrica a través d'Empúries i Rodes.
Paisatge vinícola de la D.O. Empordà amb les vinyes a tocar del mar. (DO Empordà)
Primer els grecs, després els romans, més tard els monjos medievals i finalment els nostres rebesavis -i els rebesavis dels nostres rebesavis- han mantingut viva l'essència vinícola de l'Empordà, el territori català que de tan perfecte que és fa rabieta i tot: pobles de postal, pintors universals, escriptors imprescindibles, platges idíl·liques, paisatges d'interior bucòlics i, per si no n'hi hagués prou, vins de gran qualitat. Ben mirat, si l'Empordà és gairebé perfecte, té tota la lògica del món que els seus vins gairebé també ho siguin.
Perafita Picapoll
Martín Faixó
D.O. Empordà
90% Picapoll i 10€ Moscatell d'Alexandria
Al voltant de 10€
Ara ja ningú fa servir l'expressió, però una de les maneres més curioses que Josep Pla tenia d'adjectivar els vins de poca graduació era el concepte "vins petits". A més, eren els vins que més agradaven a l'autor d'El que hem menjat, on diferencia aquesta classe de vins dels "vins gruixuts", que descriu com "autèntics blocs de vi gairebé sòlids que omplen la boca, remouen els budells i serien capaços de tirar a terra fins i tot les piràmides d'Egipte". Per això creiem que a Pla li agradaria aquest Picapoll del celler Martín Faixó, un vi fresc, agradable, d'acidesa accentuada i amb un record de fruita blanca madura. En definitiva, un "vi petit" de color groc pàl·lid i amb ADN 100% Cadaqués, potser per això té un fort component de salinitat capaç de transportar-nos amb un sol glop als paisatges marítims del Cap de Creus.
Flor d'Empordà 2015
Vinyes d'Olivardots&Vins i Licors Grau
D.O. Empordà
Carinyena, Garnatxa i Sirah
Al voltant de 32€
"L'Empordà com un tot ultrapassa els meus mitjans de percepció", va escriure Pla fent referència a la grandària del seu petit país. Certament hi ha un Empordà menys turístic i concorregut que la Costa Brava o l'Empordanet, però igual de fascinant: l'Empordà interior, ubicat a la comarca de l'Alt Empordà, en aquelles terres arrecerades a la falda de les serres de Rodes i de les Alberes que semblen formar un arc imaginable que va des del Cap de Creus a la denominada Garrotxa d'Empordà. Aquí, més a la vora de la Catalunya Nord que del mar Mediterrani, és on neix Flor d'Empordà, un vi de guarda elaborat per Vinyes d'Olivardots en col·laboració amb Vins i Licors Grau. Per què agradaria a Pla? En primer lloc, perquè Grau és un negoci del seu Palafrugell natal. I en segon lloc, senzillament perquè es tracta d'un vi que traspua autenticitat i empordaneïtat, nascut en vinyes velles del terrer d'Olivardots, a Capmany, i elaborat de forma ancestral amb tota cura de detalls. Plantes aromàtiques, espècies i un bon fons mineral, en nas; entrada sedosa i fresca per acabar guanyant volum i intensitat, en boca. Un vi tan versàtil com el paisatge empordanès, que és "com una cançó variant i diversa".
Aires de Garbet 2016
Peralada
D.O. Empordà
100% Garnatxa negra
Al voltant de 40€
Les vinyes de la Finca Garbet no estan només a la vora del mar: s'hi precipiten. D'una banda, sembla que hagin de caure damunt d'ell; de l'altra, formen una mena graderia on els ceps de garnatxa negra -entre altres varietats- observen l'espectacle permanent d'aquest racó del Cap de Creus ubicat al municipi de Colera. En aquestes terrasses de pissarra on el mar actua de regulador tèrmic natural i la tramuntana pentina constantment els pàmpols neix Aires de Garbet: un vi d'important ventall aromàtic en nas i fresc, intens i sobradament equilibrat en boca. Possiblement podríem descriure'l com un "vi gruixut" de tanins madurs i sedosos, amb un postgust tan llarg com la línia de l'horitzó, sí, però possiblement també podríem aventurar-nos a dir que a Josep Pla li encantaria. Per què?
Perquè Aires de Garbet no és un vi que transmeti l'Empordà idíl·lic dels anuncis de cervesa i amb senyors de mitjana edat amb camisa blanca de lli, sinó més aviat el contrari: l'Empordà salvatge, furiós i d'altíssima personalitat que segueix existint de setembre a maig, quan els estiuejants marxen però la vida segueix i el mar, el sol, el fred o la tramuntana tornen a ser els protagonistes damunt l'escenari d'aquest amfiteatre que és la vida. Per això a Pla li agradaria aquest vi: perquè conté el caràcter que cap nota de tast és capaç d'explicar.