La resposta és la fortificació, que és part de la seva elaboració i que protegia el vi d'espatllar-se en les llargues travessies navals i canvis de temperatura en l'antiguitat quan no hi havia manera de tenir una temperatura constant. Es continuen elaborant afegint alcohol després de la fermentació i en el cas del xerès, segons les qualitats tastades per un savi capatàs, passen a ser fins (fins a 15.5) o olorosos (fortificats fins a 18 graus). Històricament el xerès, juntament amb el porto i el madeira, eren dels pocs vins que podien viatjar, com podem comprovar a les obres de Shakespeare del segle XV. En la denominació jerez-xerès-sherry i manzanilla de Sanlúcar de Barrameda els vins estan elaborats amb la varietat palomí i hi ha de diferents tipus segons el seu tipus de criança. El nom de sherry té el seu origen a la ciutat de Jerez (Cadis). Aquest vi va ser popular a Anglaterra durant l'època dels Tudor, i els comerciants anglesos ja estaven ben establerts a la regió.

Les claus per desxifrar el porto


Les claus per desxifrar les etiquetes dels vins licorosos negres de Porto (que n'hi ha també de blancs amb aromes de mel i torrats) són:
Porto Ruby: és jove sense any, molt ric en cos fruita i alcohol.
Porto Tawny: aquest estil és el preferit pels francesos. No té sediments així que no haurà de ser decantat i una vegada obert pot durar setmanes. Pel seu envelliment oxidatiu té un color marronós i notes de nous, xocolata i cafè.


LBV: significa Late Bottled Vintage. És un vi de collita específica que s'embotella sense filtrar. A l'etiqueta tindrem tant l'any de collita com el d'embotellament:
Porto Cohleita: amb un mínim de 8 anys d'envelliment encara que la majoria ho fan més temps.
Porto Vintage: atents perquè aquest vi és un dels més duradors del món! La seva maduració és lentíssima i el seu auge podria estar al voltant dels 20 anys. En els portos vintage hi ha tanta proporció de matèries sòlides que la decantació és imprescindible.


I no ens oblidem de l'illa de Madeira que fa vins que a part de mítics són or líquid!


El madeira anava de l'illa portuguesa fins al tròpic amb vaixell on assumia altes temperatures i d'allà que ara s'elabori segons la tècnica de l'estufaguem.
La història també es reflecteix a les begudes. I és veritat que hi ha vins fortificats que poden aguantar 15 anys, o alguns fins a 50!