Aquest és un manifest amb un propòsit molt concret: defensar que un dia preciós és encara més bonic si s'acompanya de bon vi. De Sant Jordi diem que és el dia del llibre, el dia de la rosa, el dia de l’amor o, fins i tot, la diada simbòlica de Catalunya, però en aquest Celler d'ElNacional Sant Jordi Special Edition hem vingut a reivindicar que el 23 d'abril els carrers del nostre país s'omplin de vianants amb una rosa i un llibre sota el braç, és clar, però també amb una ampolla de vi. Utòpic? Pot semblar-ho, però més utòpic és que la filla d'un rei sigui condemnada a ser l'esmorzar d'un drac, i bé que ens ho creiem.
Heu regalat mai una rosa que es beu? Us han regalat mai un llibre les històries del qual es degusten amb el paladar? Segurament no, per això avui proposem incorporar una ampolla de vi a aquest dia genial i desglossem tres rosats meravellosos que farien perdre el món de vista al cavaller Sant Jordi, salvarien amb un sol glop a qualsevol princesa i, fins i tot, saciarien la set de qualsevol drac fins a convertir-lo en un bon vivant.
La Rosa
Can Sumoi
DO Penedès
Xarel·lo, Parellada i Sumoll
Al voltant d'11€
Elegància, intensitat i delicadesa. No, no estem parlant dels tres valors primordials que qualsevol enamorat vol encarnar el dia de Sant Jordi quan regala un llibre i una rosa, sinó d'aquest vi rosat provinent de vinyes situades als contorns de la finca Can Sumoi, a la Serra de L'Home, un paratge de conte envoltat de bosc i situat a una altura de 650 metres, a la zona més elevada de la DO Penedès. Aquest vi porta la firma de Pepe Raventós, un dels viticultors més inquiets del panorama vinícola català i reconegut internacionalment gràcies als escumosos de Raventós i Blanc i Mas del Serral. La Rosa també s'elabora seguint les pautes de l'agricultura ecològica i biodinàmica, és a dir, amb la mínima intervenció possible, sense additius ni sulfits i amb un respecte suprem per l'entorn.
Per què ens agrada? Perquè és un rosat que provoca un amor a primera vista amb aquesta tipologia de vins, i perquè rere la seva aparença fràgil s'amaga un vi de gran personalitat, floral i mineral, que recorda la fruita d'os i la polpa dels gerds, però sobretot els pètals. Per què regalar-lo? Perquè si les roses fossin líquides, sens dubte serien aquest vi.
Cote des Roses
Gérard Bertrand
AOC Languedoc
Garnatxa, Sirah i Cinsault
Al voltant de 9€
La millor recomanació per gaudir d'aquest vi és senzilla: enceteu-lo i premeu play a La vie en rose, si pot ser en la versió que Zaz va fer fa pocs anys d'aquest clàssic d'Edith Piaf. Quan ho hagueu fet, tingueu ja la copa plena i en feu el primer glop, tanqueu els ulls, deixeu-vos guiar per la música i tant el nas com el paladar us portaran a uns remots camps de França, en alguna vinya perduda entre Perpinyà i Nimes que no sabem on és, ni quina forma té, ni si està a prop del mar o més aviat en una zona elevada de muntanya, però que ens imaginem tan idíl·lica com el nom d'aquest vi: un coster de roses, com un fotograma digne de Tim Burton si Tim Burton fes cinema vinícola i es presentés al Festival MOST.
Per què ens agrada? Perquè en un concurs mundial de vins romàntics, aquest arribaria sens dubte a la final, tant per la seva estètica delicada gràcies a un packaging molt treballat, com per allò que desprenen els seus aromes: grosella, flors blanques, fruita cítrica i roses. Evidentment, moltes roses. Per què regalar-lo? Si fem cas al que diu a la web del producte, perquè "aquest vi és millor que un ram de roses", però més enllà d'aquesta frase escrita per algun publicista l'endemà d'haver conegut l'amor de la seva vida, Cotes des Roses és un rosé que expressa de meravella la joia de viure mediterrània, sigui o no sigui la vida un conte de color rosa.
Grans Moments Rosat Sant Jordi
Covides
DO Cava
100% Trepat
Al voltant de 5€
Per acabar, un cava d'un dels cellers més singulars del Penedès: Covides, la cooperativa vinícola de la terra on fa més d'un segle el vi escumós elaborat amb Mètode Tradicional va canviar per sempre més la història de la comarca. I, per sort, també de les nostres vides. Volem parlar d'aquest cava, de les seves bombolles i del seu color rogent d'una intensitat més alta que el paquet de preservatius amb gust de roses que faria Durex en cas de fer uns profilàctics Sant Jordi Special Edition, perquè Sant Jordi és amor i delicadesa, però també passió, no ens enganyem. Com aquest cava, que és intensitat i rauxa, però també sensibilitat, ja que per entendre el Grans Moments primer cal comprendre que la cooperativa que l'elabora es pot definir amb les paraules 'identitat', 'territori' i 'autenticitat': fundada l'any 1963 fruit de la voluntat de més de 600 agricultors d'elaborar de manera conjunta el vi de la seva collita, Covides és la metonímia de centenars de pagesos, elaboradors i viticultors des de Gelida fins al Vendrell, al llarg de tot el Penedès. Són aquestes 2.300 hectàrees de vinyes repartides per més de 50 municipis les que formen la vinya pròpia de Covides i de la qual surt el raïm de vins com aquest, un cava elaborat al 100% amb la varietat Trepat.
Per què ens agrada? En primer lloc, perquè la seva etiqueta conté tot allò que estimem en un 23 d'abril: un drac llegint un llibre amb una mica de vi al seu darrere. Però sobretot, ens agrada pel color rosat atractiu, les aromes de fruites i flors un cop n'encetes l'ampolla i, evidentment, l'agradable persistència en boca. Deia Josep Pla, que precisament va morir el dia de Sant Jordi, que en aquest país "els vins amb bombolles abusen del carbònic i inflen el pit, com un globus", però les fines bombolles del Grans Moments Rosat són tot el contrari: el seu pas per boca és tan delicat que, després de fe-rne un glop, el millor que un pot fer és petonejar salvatgement a la persona que estimes, ja que potser l'amor és el globus més bonic que existeix. Per què regalar-lo? Precisament per això: perquè si Sant Jordi ja és un gran moment de per si, maridat amb cava esdevé un moment immillorable.
Si heu llegit aquest manifest detalladament i heu arribat fins aquí, recordeu que no va ser fins l'any 1931 que el dia de Sant Jordi, a part de roses, van començar-se a regalar llibres. Sembla plausible, per tant, imaginar que una vegada, pels volts de 1930, en alguna columna d'algun diari català segurament algú com un servidor devia escriure un article proposant que el dia de la rosa també es regalessin llibres. Devia sentir-se dir utòpic. Devia sentir-se dir somiador. Devia sentir-se dir il·lús. Noranta anys més tard, però, sabem que aquella idea va triomfar, per sort, per això avui hem escrit aquest article: perquè com ja hem dit al principi, els dies preciosos, amb vi, sempre són doblement preciosos.