Caríssima Meritxell,
Les teves recomanacions d'aquesta setmana són ideals per tots els que volem marxar de pont sense poder marxar de pont. Al mateix temps, però, també són bones recomanacions per aquells que sí que han pogut fotre el camp i que ara, potser en aquest moment, ens llegeixen després d'haver-se llevat molt lluny de casa. Mira, un dia vaig llegir no sé on que el vi és màgic, entre molts motius, perquè és un dels pocs productes del món en el qual la localització de l'origen està escrita amb lletres grosses a l'etiqueta. L'origen importa. Per això, segurament perquè beure vi és una manera particular de viatjar, aquest article d'avui és una invitació al viatge i a marxar de pont de la mà de dos vinassos, concretament a Cariñena (Aragó) i Mañueta (Euskadi). Som-hi.
La primera parada és a l'oest d'Aragó, a la terra que va donar nom a la carinyena, una de les varietats més elèctriques i singulars del món. Casualment, però, anem a Cariñena per no beure carinyena, sinó garnatxa blanca i chardonnay, el cupatge del Care Blanco 2020, un vi jove la mar d'econòmic i interessant: d'aromes florals, el fet d'haver fet la maceració en contacte amb els llevats li atorga molta expressivitat i textura en boca. Et confesso que m'ha agradat molt, i això que a mi els vins blancs joves i afruitadets ja saps que no m'agraden massa, però més difícil és trobar per escassos 5€ un vi blanc que no tombi d'esquena i que, a més, et transporti a l'Aragó remot.
I d'Aragó seguim uns quants quilòmetres més a l'oest fins arribar al cor de la Rioja Alabesa, concretament a Mañueta, d'on prové el San Quiles de Bodegas Altún. Poca conya, Meri, poca conya. No l'havia sentit mai, i m'ha fet caure de cul a terra. Envellit amb una criança de deu mesos en bóta i quatre mesos en galileus de formigó, potser aquest monovarietal de graciano no és ni de bon tros tan econòmic com el Care, d'acord, però tant és, això: és un un rioja elegant i poderós, que brilla especialment en la seva estructura, i que lliga de fàbula amb un d'aquests àpats de dia festiu hivernal. Plats de cullera, guisats o graellades de carn casen bé amb ell, però el que millor casa amb nosaltres és el seu preu, que ronda els 30€. Difícil demanar més.
En fi, Meritxell, espero que tu sí que hagis pogut tocar el dos i passar uns dies de pont en aquestes minivacances que la sacrosanta Constitució del Regne d'Espanya i la sacrosanta Immaculada Concepció ens brinden enguany. Segons el meu timeline d'Instagram, un 93% dels catalans han marxat a Euskal Herria, on "sempre ens sentim com a casa", i per tant han passat ben a la vora de Cariñena i de Mañueta. Per sort, els que ens quedat a Catalunya tenim altres maneres de viatjar: un viatge en el temps, si anem al Mercat Medieval de Vic; un viatge a l'altra punta del món, si anem a Port Aventura; i un viatge a qualsevol part del món, sigui Falset o sigui Napa Valley, si anem al colmado de la cantonada, comprem un bon vi i ens dediquem senzillament a beure. Sense maletes. Sense certificats Covid. I sobretot, sense presses.
Una abraçada,
P.