La longevitat de la vinya és un dels factors que determinen com serà el raïm recollit i el vi elaborat amb ella. Es considera una vinya vella quan l'edat de la planta és superior als 30 anys. Però quina és millor per a l'elaboració de vins: una vinya vella o una vinya nova? Aquesta setmana, la sommelier d'El Celler de La Gourmeteria, Carla Viladric, ens resol aquest dubte per descobrir-nos els tipus de vins que ens proporcionen cadascuna de les vinyes.
Quan es considera una vinya vella?
Hi ha molts factors que influeixen a considerar una vinya vella, com ara la fertilitat del terreny o el tracte per part del viticultor. Però en termes generals, es considera soca vella a partir dels 30 anys aproximadament. La vinya comença a donar fruits entre el segon i tercer any, però aconsegueix un bon rendiment a partir del desè any, quan se la considera adulta. Tot i això, no és fins que passa dels 30 anys que es considera vinya vella, i és quan comença a produir menys raïms, però la qualitat és més notable.
Una vinya vella presenta qualitats que la predisposen a oferir més qualitat de raïm i, per tant, millors vins
Això passa perquè, quan es planta la vinya, durant els primers anys de vida els ceps lluiten per implantar-se, sobreviure, desenvolupar el tronc, sarments i arrels. Durant aquest període la producció està descompensada, per tant, els raïms acaben donant vins que es consumeixen com a vins de l'any, impossibles d'enfrontar-se a la criança en bota. Quan passen els anys i els ceps ja s'han adaptat al sòl i al clima, s'equilibra la producció. A més, les ferides de la poda de cada any donen com a resultat cicatrius per on la saba no circula i, d'aquesta manera, no baixa el vigor de la vinya. Com a resultat, s'obtenen raïms més petits i magnituds, donant el prestigiós raïm de vinya vella.
Les vinyes velles com són?
El vi procedent de vinya vella sol ser un vi amb més caràcter i aquests són alguns dels motius pel que tenen un important valor afegit. En primer lloc, el cep vell s'ha adaptat perfectament al terra, clima i poda al llarg dels anys. Per tant, s'ha equilibrat amb el tipus de cultiu i és capaç de donar el millor de si mateix. Té moltes arrels i aquestes són força profundes, cosa que li permet sobreviure millor davant la falta o excés d'aigua. A més, a l'arrel es crea un bulb on el cep guarda reserves de midó i altres substàncies que la vinya utilitza durant el cicle vegetatiu, fonamentals per completar la maduresa enològica del raïm. El tronc del cep té molta fusta, així que compta amb una major reserva. Això dona al raïm més qualitat.
En haver perfeccionat la poda al llarg dels anys, la vinya vella ofereix menys raïms i raïms més petits, però de més qualitat. Tot i això, les vinyes velles són menys abundants que les noves. Aquest fet implica que un raïm de cep vell pot costar fins al triple que un raïm de cep nou.