Catalunya és un territori ple de talent gastronòmic. Tenim el millor restaurant del món, els xefs amb més reconeixement internacional, però sobretot tenim el més difícil: un bon relleu generacional. Les cuines catalanes són plenes de xefs joves amb un gran talent disposats a mantenir i millorar el nivell actual de la cuina catalana. Una d'aquestes joves és la Marta Minoves, graduada en Ciències Culinàries i Gastronòmiques pel CETT-UB, cuinera i de Berga. Enguany s'ha proclamat Millor Xef Jove d'Europa 2024, un premi internacional que escull el millor xef d'entre 18 i 25 anys del continent. La xef ha fet del Berguedà el seu símbol d'identitat i enguany, amb Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia, portarà arreu del món la tradició que l'ha vist créixer. Hem quedat amb ella a la vermuteria el Tano per parlar sobre com ha paït el triomf i per saber com afronta els reptes que li presenta el futur.
Quina relació tens amb el Berguedà?
He nascut i viscut tota la vida a Berga, els meus avis són de Montmajor i tinc família a La Nou de Berguedà.
Per què vas decidir fer Ciències Culinàries a Barcelona?
Tothom qui vol anar a estudiar a la universitat ha de baixar a Barcelona. Allà dalt no tenim universitat i el que queda més a prop és Manresa o Vic, però no feien res del que m'agradava. Em va costar molt trobar el que volia fer perquè la cuina la tenia com un hobby, no com una professió.
En quin moment et planteges anar al concurs de Millor Xef Jove de Catalunya?
M’ho van proposar a la carrera. Soc una persona bastant tímida i no m’hi veia presentant-me a concursos. Però també em costa força dir que no, i quan m’ho van dir, vaig decidir tirar endavant. Poc a poc em van anar ajudant a preparar-me i m’ho van posar molt fàcil. Competíem diferents escoles d’hostaleria de Catalunya.
T’esperaves guanyar?
No. Hi havia molt de nivell i la gent anava preparada. Sempre perfil baix, pensava que m’ho aniria a passar bé i poc més. I va sortir molt bé. Un cop guanyes l’absolut de Catalunya et classifiques per representar la regió a nivell europeu.
Jo era una persona que tenia la seva vida normal, a la universitat, a la feina... i ara cada dos per tres és una entrevista aquí, una entrevista allà
Per què decideixes fer les patates emmascarades com a plat per presentar al concurs?
Et donen diferents directrius de com ha de ser el plat: de la teva regió, que et representi... una sèrie d’ítems perquè el plat tingui sentit amb la zona que representes al concurs. I jo que soc de Berga, que he menjat tota la vida patates emmascarades, blat de moro escairat i tots els plats típics d’allà, havia de ser això, perquè no hi ha res que sàpiga fer millor.
Què vas sentir quan et van donar el premi a Millor Xef Jove d’Europa, a Sicília?
Era una sensació de dir, potser tinc possibilitats, potser no... i quan sents el teu nom penses: ostres, acabo de guanyar. Però no te n’adones al moment, te n’adones al cap d’una estona quan el mòbil comença a treure fum. I penses, què està passant? Fa un moment no em coneixia ningú i ara és un no parar.
Quina repercussió ha tingut en el teu dia a dia?
Molta. Jo era una persona que tenia la seva vida normal, a la universitat, a la feina... i ara cada dos per tres és una entrevista aquí, una entrevista allà... em sorprèn perquè fa tres mesos ningú em coneixia i ara tot és diferent.
A quins restaurants has treballat o has fet pràctiques?
Vaig començar a fer pràctiques a Berga, a La Cabana. Vaig anar-hi perquè volia aprendre les bases de la cuina: sofregit, caldo... el més bàsic, perquè sinó no vas enlloc. Alguna vegada he anat a Pavic, amb el Lluc Crusellas, que va ser el millor xocolater del món, a fer la part dolça: alguna mona, xocolata, tortell... També he fet pràctiques a Aponiente. Hi vaig anar perquè vaig fer el meu TFG sobre l'aprofitament de despulles marines i el millor restaurant per centrar-me en el tema era aquest. He estat amb el Nandu Jubany a Formentera i ara també estic amb ell a l’Hincha, a Baqueira. També he estat treballant en un restaurant familiar a Eivissa.
A mi m’agradaria moltíssim fer un llibre de totes les receptes de les meves àvies. Perquè si no ho apunta ningú, es perd
A quins t’agradaria anar?
M’agradaria fer el que em vingui de gust a cada moment. Si no tens ganes de fer una cosa, no cal que la facis. Si a mi em ve de gust anar a fer temporada a Eivissa en aquesta empresa familiar, hi aniré, perquè sé que m’ho passaré bé i confien en mi. Per menjar, tinc una llista molt llarga, però per treballar, sí que és veritat que són moltes hores i has de gaudir-ho. Per tant, de moment prefereixo, si em ve de gust, ho faig.
Quins són els teus referents gastronòmics?
De cuina dolça, Lluc Crusellas. Fa molts anys que el conec i estic molt orgullosa de tot el que fa. De cuina salada, Carme Ruscalleda. A part de ser dona, ha fet molt per la gastronomia de Catalunya i és de les úniques dones que tenen estrelles. Et diria també dos professors que he tingut a la universitat; he crescut gràcies a ells.
Fa uns mesos em vas dir que “de moment anem pel concurs europeu, i després ja veurem”. Un cop passat, i guanyat, el concurs, tens clar cap on vols anar?
Ara per ara, gaudeixo molt els serveis de cuina; estar a la cuina m’encanta. No només la producció sinó també l’energia i la satisfacció que dona alimentar la gent, córrer, emplatar-ho bé... de moment tiraré per estar en restaurants. En el moment que cregui que ja en tinc prou, buscaré més en l’àmbit d’investigació, que també és una part que m’agrada molt.
Creus que la cuina tradicional està en perill?
Últimament, s'està posant molt de moda, però sí que és veritat que es perd. Tinc bastants amics que no han tastat una sopa de blat de moro escairat i són de Berga, o no saben què és un fricandó. Crec que s’està perdent, però també crec que estem girant la truita. I amb la Regió Mundial de la Gastronomia tornarà a pujar fort. Crec que als mitjans hauria de sortir més. Si bé és cert que hi ha moltes receptes de cuina tradicional, es podria anar més enllà i parlar de productes i receptes de zones concretes, més enllà del fricandó. Al cap i a la fi, els teus avis, els meus, els seus, cadascú té una manera diferent de fer el mateix plat. La tradició és passar de generació en generació, per això es converteix en tradició. I no s’hauria de perdre, la cadena no s’hauria de trencar. A mi m’agradaria moltíssim fer un llibre de totes les receptes de les meves àvies. Perquè si no ho apunta ningú, es perd. I penso que és uns dels problemes que hem tingut, que es perd perquè ningú ho recull. Al final les àvies diuen, “una mica d’això, una mica d’allò...” i dius, posem una mica d’ordre. A mi m’agradaria moltíssim, en un moment que tingui molt temps lliure, fer aquest recopilatori. Al final és la meva tradició, cada casa té la seva.
Quan veien que era catalana ja pensaven, ui, un competidor potencial, i potser ni et coneixien
T’has especialitzat en alta cuina. Creus que poden coexistir l’alta gastronomia i la cuina tradicional?
Sí, i tant. El plat que vaig fer al concurs era un plat de patates emmascarades. Era una versió diferent, però tenia l’essència i tots els productes que es necessitaven. Compaginen molt bé, sempre i quan respectis el producte.
Tens previst participar en algun acte de Catalunya Regió Mundial de la Gastronomia?
Hi haurà moltíssims actes durant l’any. A tot arreu es faran coses i això està molt bé. Aquesta setmana que ve vaig a Madrid Fusión amb l’equip de Catalunya Regió Mundial de la Gastronomia i allà faré una ponència. A més, es farà el concurs de Millor Xef Jove de Catalunya d’enguany i hi aniré de jurat perquè vaig guanyar l’edició anterior. I a veure què més passa, segur que arribaran més coses.
En aquests concursos has compartit espai amb xefs de tota Europa. Quina visió creus que es té de la cuina catalana a la resta del món?
Catalunya es veu com una regió que té un alt valor. Te la mires des de fora i penses, tenen de tot: tenen muntanyes, tenen mar, tenen camps, de tot. Podem estar molt contents de ser d'aquí. Quan veien que era catalana ja pensaven, ui, un competidor potencial, i potser ni et coneixien.
Creus que el prestigi de Catalunya és gràcies a la projecció internacional dels grans xefs amb estrelles Michelin?
Crec que ens ha ajudat molt que grans xefs reconeguts hagin sortit a demostrar que Catalunya és així, però també crec que és gràcies a tots els productors. Al final, si no hi ha gent que produeix l’aliment, no hi ha Catalunya. Nosaltres podem cuinar-ho, però el producte és d’aquí. Es tracta que tots anem de bracet. I que tots hàgim anat de bracet ha significat que puguem arribar a tenir el prestigi que tenim. Som una regió petita, però molt potent.
No busco anar a cap estrella, només busco fer la gent contenta, tenir un equip bo i si ha de venir, que vingui, però no ho tinc com un objectiu
Com t’agradaria veure’t d’aquí a 5 anys?
A mi m’agradaria tenir el meu restaurant. Després de 5 anys, crec que hauré vist prou cuines i m’hauré format més. Sí que és veritat que quan acabes la carrera, surts de la formació, però comença una nova etapa en la qual t’has de seguir formant a força de treballar. Obrir alguna cosa em faria molta il·lusió.
Tens clar on t’agradaria obrir-lo?
Si és al Berguedà estaria molt bé. A mi m’agrada molt el Berguedà i m’hi sento molt còmoda. Estaria molt bé allà. Però clar, ara et dic això i potser més endavant em ve de gust una altra cosa. Però el que sí que tinc clar és obrir el restaurant. Em fa molta il·lusió.
Si arribes a tenir un restaurant, t’agradaria aconseguir alguna estrella i entrar a les guies gastronòmiques?
Realment no em preocupa. Si tinc un restaurant vull donar menjar a la gent que ve i que surtin d’allà contents. Si surten contents i feliços del que han menjat, estaré contenta. El reconeixement ajuda a fer-te veure, però també et posa més pressió. No busco anar a cap estrella, només busco fer la gent contenta, tenir un equip bo i si ha de venir, que vingui, però no ho tinc com un objectiu.