El Masnou (1974). Enginyera mecànica graduada a la UPC, deixa el Masnou per iniciar un viatge que la portarà als EUA sense bitllet de tornada. Després de molts anys d’exercir la seva professió a Michigan, el 2010, decideix emprendre important vins, naixent-ne l’empresa VINoVI&CO. Actualment, el seu portfolio es veu representat en més de 500 restaurants i botigues que tenen a la carta els seus vins en sis Estats diferents. La connexió constant amb el vi, la nostra terra i la gent que hi ha darrere de cada ampolla escurça distàncies i transforma una passió en un modus vivendi que la fa molt feliç.
Què et va portar a deixar Catalunya i venir a Detroit?
Una oportunitat de feina en el món de l’automòbil.
Què et lliga al món del vi i perquè decideixes dedicar-t’hi?
Els meus orígens i el meu marit, que és botiguer de vins de tota la vida. Ara, m’hi lliga també el grup d’amics que hi he fet. Decideixo dedicar-me al món del vi perquè en un inici em bellugava la il·lusió de crear la meva pròpia empresa, i el fet d’aprofitar els coneixements del meu marit. Un cop ja establida aquí a Michigan i conscient que aquesta és la meva nova casa, vaig pensar que a través del vi també mantindria un lligam amb les meves arrels. El repte constant d’aprendre coses noves sobre el vi també em motiva i gaudeixo molt d’aquest aprenentatge constant.
El repte constant d’aprendre coses noves sobre el vi també em motiva i gaudeixo molt d’aquest aprenentatge constant
Aquest lligam amb la terra… Important pel dia a dia dels que vivim a fora.
Sí, el més crucial és el lligam amb les persones que treballen la terra, que realment per a mi ha suposat una sorpresa increïble. Jo, que venia d’un món industrial, he trobat un munt de felicitat en el contacte amb la gent que treballa a les vinyes. Gent molt més sensata, més propera, i gent que fa el que fa perquè vol, amb passió, determinació... Sobretot he descobert un món molt més humà.
He descobert un món molt més humà
“Hem de sortir de casa per saber què hi tenim” és una frase tant suada com certa. Penses que el consumidor català no valora prou la qualitat dels nostres vins?
Jo no penso que siguin vins cars. Per al català de carrer, és a dir, el consumidor final, sí que existeix una mica de desconeixement o desinformació, no del procés d’elaboració (tothom sap que comença a la vinya, que passa per un celler i que després hi ha un procés d’embotellament i de venda), sinó de tot el que implica el treball i feina que hi ha a les vinyes, la complexitat que implica, i la dificultat i les incerteses en la que es troben els productors cada any.
Quin seria el teu consell pel consumidor que vol ampliar els seus coneixements del món del vi?
Jo començaria per fer una visita a un celler que tinguem a prop, que això a Catalunya és ben fàcil, ja que en tenim molts. Tenir accés directe al productor i a les vinyes, per a poder conèixer més de prop el procés d’elaboració del vi. Un altre recurs que podem utilitzar és no comprar vins a grans superfícies comercials perquè és una compra cega (comprem per preu o pel color de l’etiqueta), sinó anar a botigues petites on podem tenir una conversa amb el venedor abans de comprar i ell ens pot informar sobre els vins. Un recurs que tenim tots a l’abast és internet. Molts cellers tenen pàgina web o xarxes socials d’on podem obtenir de forma gratuïta molta informació. I per últim, tastar, tastar, i tastar; com més tastem més ens exposem a conèixer el vi.
Els vins catalans són collonuts, tenim una terra vinícola molt rica i molta varietat de vins. La terra catalana té un sòl molt ric i combinat amb el clima es fan vins molt característics i d’alta qualitat
Què li diries a un americà, clar i català, sobre els nostres vins?
Els vins catalans són collonuts, tenim una terra vinícola molt rica i molta varietat de vins. La terra catalana té un sòl molt ric i combinat amb el clima es fan vins molt característics i d’alta qualitat.
Penses que els vins catalans estan guanyant notorietat als EUA?
Els vins catalans no tenen notorietat encara als Estats Units.
Quin vi català penses que té més futur als EUA i per què?
En general, tots els vins que importo tenen certa atracció. La majoria de vegades és perquè el consumidor americà és molt obert de ment, té interès i no té gens de por a tastar un vi que no coneix, com un tranquil de xarel·lo, o un clàssic d’alta muntanya francès. El que volen és conèixer nous vins i aprendre, són molt curiosos. En general són humils i no s’avergonyeixen del seu desconeixement, són molt receptius i saben escoltar. No hi ha un vi en particular que hagi estat més ben rebut. Ara, les categories de vins que són més accessibles són Priorat o els escumosos, ja que els associen al prosecco i al xampany.
Hi ha alguna varietat de raïm en concret que coneguin més?
Dels vins que jo importo de les varietats indígenes catalanes no en coneixen cap, són noves per a ells. Sí que és cert que els vins catalans que estan fets amb Carinyena o Merlot són vins que estan a dins de la seva zona de confort.
Quina D.O. catalana es coneix més als Estats Units i per què?
Priorat, sens dubte. Bàsicament, perquè tenen vins que han estat molt ben puntuats, que han aconseguit els famosos 100 punts de Parker i perquè Priorat és l'única regió catalana que és Denominació d’Origen Qualificada. Són vins d’alta categoria… Vins de guarda.
Penses que la desclassificació del cava l’ha portat a devaluar la seva reputació internacional, i ara el Corpinnat és sinònim de qualitat?
En general, ningú coneix el Corpinnat. Hi ha un desconeixement important sobre el fet de la desclassificació del cava o de la divisió dels productors. Pocs sommeliers americans coneixen els vins de Corpinnat. Aquesta situació ha creat molta confusió aquí i a Catalunya també.
Aquesta situació ha creat molta confusió aquí i a Catalunya també
El cava aquí als Estats Units s’associa a producció massiva i a vi de supermercat.
Les grans produccions de tirades massives han fet molt mal. Malgrat que s’han carregat la reputació, han donat a conèixer un nom i una regió.
Hi ha un vi que porta el nom de la teva filla, com va sorgir la idea dels vins Ona?
Doncs un dia sopant tota la família a taula, bevíem una ampolla de Billo (Priorat) que jo mateixa importava. Billo és un sobrenom i està escrit a mà a l’etiqueta de l’ampolla. La meva filla Ona, de llavors quatre anys, va voler ensenyar-nos que ella també sabia escriure el seu de nom i el va escriure en un paper. Em va fer gràcia i el vaig enviar a en Blai Ferre (productor del vi). Em va proposar canviar-li el nom al seu vi i comercialitzar-lo als EUA amb el nom d’Ona, copiant exactament l’etiqueta com l’havia escrit ella. És una producció molt petita, de només sis mil ampolles. D’aquí va néixer l’Ona Priorat negre, de les varietats Syrah, Garnatxa i Carinyena, típic cupatge d’aquesta regió. Després va venir l’Ona Penedès blanc, d’en Raimon Badell. La intenció és fer créixer aquesta línia de vins Ona amb altres de produccions petites i de molta qualitat.
És important fer una feina de diferenciació dels vins catalans i espanyols perquè el consumidor americà conegui millor el nostre territori?
Sí que és important diferenciar-los sense desprestigiar altres regions. Totes aquestes feines de difusió sumen, i estem aportant coneixement sobre el territori català. Hi ha tanta varietat que per algun lloc hem de començar. Comencem pels nostres, i la resta ja vindrà després, al final ja els contextualitzaran geogràficament. Molta gent no és conscient que els cellers catalans estan més a prop dels cellers francesos que de molts cellers espanyols (gallecs, de Castella, o de Navarra). Tota la feina que puguem fer, ajudarà a l'americà a identificar els nostres vins i la nostra terra.