Cada vegada són més els restaurants que fan bandera d'oferir productes de proximitat. Una tendència a l'alça que posa en valor els productes locals i afavoreix el consum d'aliments de temporada. Però més enllà de la fruita i la verdura, que tenen una estacionalitat més clara, a Catalunya tenim un sector ramader que produeix carn de primera qualitat i manté viu un ofici tant sacrificat com necessari. Per conèixer més de prop l'origen de la carn catalana, hem anat a Tremp per saber com és la vida d'un ramader del Pallars i d'on surt la carn de proximitat que trobem als restaurants.
Un ramat d'ovella autòctona
El Gerard Cardona és un dels pocs ramaders joves que queda al Pallars. Nascut a Rivert, un petit poble a tocar de la Pobla de Segur, és fill de pagesos i té un grau superior de ramaderia i assistència en sanitat animal. Té 33 anys i en fa 10 que es dedica professionalment a la ramaderia. Amb una granja a Rivert i una altra a Santa Engràcia, a tocar de Tremp, en Gerard té més de 700 ovelles de raça Xisqueta i un centenar de cabres sota la seva responsabilitat. Es tracta d'un ramat de ramaderia extensiva dedicat a la producció de carn; i la Xisqueta, a més de ser autòctona, fa una de les millors carns del país. Però produir carn de Xisqueta no és fàcil, i menys en les circumstàncies en què es troba el sector primari a Catalunya.
"A pagès treballes tot el dia, perquè quan no són les ovelles, és feina amb el tractor, fer papers o recollir herba"
El dia a dia d'un pastor
"Jo he tingut la sort de poder fer vacances i viatjar, però esgarrapar una tarda o un cap de setmana és molt difícil. A pagès treballes tot el dia, perquè quan no són les ovelles, és feina amb el tractor, fer papers o recollir herba". La jornada del Gerard sol començar a les 7 h. Les ovelles són animals de costums i necessiten una rutina diària molt marcada: a primera hora mengen pinso, a mig matí surten a pasturar i al vespre tornen per dormir a cobert. I això un dia rere l'altre, plogui, nevi o faci sol. El Gerard s'ha d'ocupar de dues granges, però per sort compta amb l'ajuda d'un treballador. "No és que costi trobar mà d'obra; és que no n'hi ha", explica. Per això és tan excepcional que pugui tenir temps lliure. "De burocràcia n'hi ha a tot arreu, però si li sumes els herbívors que se't mengen el sembrat, el llop que et ve a atacar, els problemes de mà d'obra o la conciliació familiar, sembla que els pagesos només sapiguem plorar. El sector no necessita només canviar una cosa; s'han de canviar moltes petites coses per poder aconseguir un canvi més gran".
"Queden més ramaders majors de 80 anys que menors de 30. I entre 30 i 40, te'n sabria dir només quatre"
Un dels problemes més greus que afronta la ramaderia extensiva és la falta de relleu generacional. "Veient com va tot, no crec que m’acabi jubilant amb ovelles. Queden més ramaders majors de 80 anys que menors de 30. I entre 30 i 40, te'n sabria dir només quatre". Però la ramaderia extensiva no només serveix per produir carn. A més d'oferir un producte de qualitat, "és una eina per lluitar contra el canvi climàtic i el risc d'incendis, fixa gent en territoris que d'una altra manera estarien despoblats i manté viu el mosaic de paisatges de muntanya".
"Som un orgull de país i hem d'aconseguir que la gent de casa s'ho cregui"
Un projecte per revifar el sector
Però entre tants problemes, sempre hi ha esperança. El projecte Unaun és una iniciativa col·lectiva de ramaders d'extensiva de tot Catalunya que té com a objectiu facilitar la venda directa de carn al consumidor final, especialment a Barcelona. "Els ramaders sempre ens queixàvem que no teníem temps per vendre el nostre producte, però amb aquesta iniciativa hem sumat esforços per aconseguir-ho", explica el Gerard. "Es tracta d'un projecte obert al qual es pot sumar tothom que compleixi els requisits. Com més ramaders siguem, més força tindrem". Unaun se centra en els ramaders d'ovella Xisqueta, com el Gerard, però també en els de cabra Blanca de Rasquera i vedella Bruna dels Pirineus. "El sector primari a Catalunya som l’hòstia; som molt bons amb tot el que fem. Podem competir de tu a tu amb tothom del món en vins, olis, carn, cereal, fruita... No crec que hi hagi cap altre lloc al món on en tan poc territori toquin tants pals i ho facin tot tan bé. Som un orgull de país i hem d'aconseguir que la gent de casa s'ho cregui".