Tenim molts reptes al davant i, també, moltes incògnites que hem d'esclarir de cara al futur més immediat. L'estratègia alimentària és a l'ordre del dia del Govern i del conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig. En mig de la jornada per posar el focus en els reptes de les xarxes de distribució i venda conjunta sota el títol d'«Alimentació Sostenible, Futur Responsable» celebrada a Vic aquest dijous, ens trobem amb el conseller Ordeig per entrevistar-lo i desgranar les idees que pretén impulsar el Departament d'Agricultura a curt termini.
Quines mesures concretes impulsa el Departament d'Agricultura per afavorir les xarxes de distribució agroalimentària sostenible?
Catalunya té una gran oportunitat, no només amb la Regió Mundial de la Gastronomia, no només amb l'estratègia alimentària que hem aprovat, la llei de l'alimentació que estem tramitant, sinó que aquí hi ha un conjunt de projectes al territori, de productors, d'agricultors, de ramaders, de cooperatives, de projectes col·laboratius que estan fomentant molt el producte de proximitat. Des de les estrelles Michelin fins a la restauració del país, els restaurants que fan cuina catalana i que fan valdre el producte local. Som una referència al món en varietat i qualitat de les produccions que tenim, la dieta mediterrània, tenim una varietat de cultius que no es troba a gaire llocs del món, des de la muntanya, l'interior i la costa i, per tant, tenim una varietat i una qualitat de productes que hem de treure profit.
Un paisatge preciós i únic que requereix ser cuidat...
Hem de buscar i mobilitzar els recursos necessaris perquè es pugui competir. Com? Mitjançant unes explotacions siguin competitives, qui necessita regadiu, qui necessita accessos, qui necessita modernització, tecnificació, digitalització, relleu generacional. És a dir, fer que les explotacions siguin competitives i llavors fomentar també aquests projectes col·laboratius que avui estem presentant aquí a Vic. No es pot anar sol al món, sinó que ens hem d'agrupar a través del Pla Estratègic de l'Alimentació. Són 10 línies d'ajudes, etiquetatge intel·ligent, obradors compartits, etc. Múltiples línies d'ajudes precisament per enfortir aquesta posició del petit productor a Catalunya, però sobretot també un missatge que s'ha de col·laborar i cooperar. Cal buscar fórmules de col·laboració conjuntes i donar un missatge a la societat que tenim uns productors que treballen amb uns grans productes amb excel·lència i qualitat i alhora que ho fan d'una manera sostenible, de llibertat econòmica, però també de sostenibilitat ambiental.
Com es pot incentivar que més petits productors s’integrin en aquesta xarxa?
Ja tenim molts petits productors, el que hem de fer és que guanyin dimensió. Estem tramitant la llei de la compra pública a partir de la qual el 50% de la compra pública d'aliments sigui producte de proximitat, precisament per enfortir i forçar que els agricultors s'ajuntin per licitar conjuntament i en conseqüència que guanyin dimensió i que això els permeti ser més competitius. També perseguim una part de consciència, una comunicació a la societat per crear una gran aliança. Hi ha d'haver una compra conscient i que el consumidor tingui en compte tota la cadena de l'alimentació.
Es tractaria de mostrar un respecte al producte i al productor?
Exacte, o sigui, donar als productes la seva qualitat, el seu origen, la seva traçabilitat, i, per tant, que fer que el consumidor valori que si pot comprar a prop de casa és millor, que no pas que vingui de l'altra punta del món perquè la petjada ecològica és més gran. I tot aquest aparador ens servirà per mostrar que tot això és la Regió Mundial de la Gastronomia. Som, com deia, una referència al món, per tant, aprofitem una gran aliança amb la gastronomia i també amb el sector primari per donar aquest missatge que Catalunya vol ser una potència global en producció d'aliments, sobretot, i en qualitat i sostenibilitat.
Estem tramitant la llei de la compra pública a partir de la qual el 50% de la compra pública d'aliments sigui producte de proximitat, precisament per enfortir i forçar que els agricultors s'ajuntin per licitar conjuntament i en conseqüència que guanyin dimensió
Aquest discurs és el que defensa la Fundació Orgull Alimentari, un grup de nova fornada amb la visió per la millora, la sostenibilitat i l'excel·lència de l’alimentació catalana. Com valora el sorgiment de nous projectes com aquest?
El Govern està aquí per donar ajuda, suport i continuïtat a les iniciatives innovadores que surten al territori. Per tant, és un diàleg entre el Govern, el territori i el sector. En conseqüència, nosaltres proposem propostes de regulació que hi donin suport, pressupostos que hi donin suport, però també escoltem les iniciatives que surten per ajudar-los. Hi ha múltiples solucions provinents de múltiples accions: de circuits curts de mercats municipals, de fires, de marketplace, d'espais de logística compartida. Totes les iniciatives són benvingudes.
Una de les missions que defensa aquesta Fundació i molts dels que hi ha presents a la jornada és a través de la sensibilització, l'educació i el suport als productors locals fomentar una connexió emocional amb el territori. Quin paper hi juga aquí la Generalitat?
Comencem una prova pilot que consisteix en el fet que 25 escoles de Catalunya arrencaran al setembre un test inicial de formació alimentària, valor nutricional, gastronomia. Tot el procés de producció d'aliments, fugir de dogmes i explicar conèixer i estimar els productes de casa nostra. El país s'explica segons els seus productes i, per tant, el territori. Això és el que farem. Primer escoles i després moltes campanyes de sensibilització a la ciutadania en general. I també amb la Regió Mundial cada mes tenim un producte. Tot el país està fent fires, mercats, iniciatives específiques per posar valor les IGP, les DOP, i tot el patrimoni alimentari que tenim.
És un any marcat en vermell al calendari.
El 2025 és l'any en el qual tots els ciutadans de Catalunya coneguin, estimin, valorin i triïn el producte català quan van al supermercat, quan van al mercat, quan van a un restaurant, que ho sàpiguen. Les DO de vi, les DO d'oli, per tant, tenim un gran patrimoni que no ens l'acabem i a vegades és poc conegut. Cal conèixer-lo, estar-ne orgullosos i estimar-lo.
Comencem una prova pilot que consisteix en el fet que 25 escoles de Catalunya arrencaran al setembre un test inicial de formació alimentària, valor nutricional, gastronomia. Tot el procés de producció d'aliments, fugir de dogmes i explicar, conèixer i estimar els productes de casa nostra
El que estem explicant és que no volem el peix del Japó, no volem les maduixes del Marroc, ho hem de tenir en compte. Són allà, però hem d'apostar pel producte i pels aliments que es conreen a Catalunya. Més enllà d'aquestes 25 escoles, què més podem fer per conscienciar?
En primer lloc, nosaltres no renunciem a les exportacions. Catalunya és un país agroalimentari que també exporta, però sí que hem d'enfortir la posició de producció local i, per tant, sempre ens hem de preguntar quin producte estem consumint. No substituïm la nostra alimentació, primer de tot, l'alimentació de dieta mediterrània, no substituïm la nostra alimentació per una de fora. Perquè som el segon país del món on hi ha una esperança de vida més alta gràcies a l'alimentació. Per enfortir la posició, precisament, d'aquests agricultors i fer que el ciutadà hagi de pensar... Tot el que puguis consumir que sigui de circuit curt, no cal que el facis venir de fora, és que és una absurditat i és de sentit comú.
Mirar el present per mirar el futur...
No podem perdre cultius, no podem perdre explotacions, no podem perdre volum de producció. Això també és molt important, que mirem com els reptes del món seran, ja que haurem de produir més aliments amb menys recursos. Serem 10.000 milions d'habitants al món, I a Catalunya ja estem a 8 milions i anirem cap amunt, per tant, tindrem menys aigua, haurem d'aplicar menys fitosanitaris, menys químics. Haurem de produir més amb menys recursos. D'aquesta manera és fonamental la necessitat d'agrupar-nos
Quin missatge enviaria a aquestes associacions i fundacions que neixen de gent del territori, gent de petits productors que s'ajunten i treballen pel país?
Bé, ara volia fer servir Miquel Martí i Pol, però no cal. Tenim moments de grans canvis i tenim grans oportunitats per situar i per posar valor als productors d'aliments locals que acollim. Tenim un gran tresor que cal donar-li suport.