Quins bolets podrem trobar aquest setembre a Catalunya? Quan arriba aquesta època de l’any, tot l’entorn boletaire embogeix amb la nova temporada tot preguntant-se si enguany serà bona o dolenta. Un producte gastronòmic silvestre que a Catalunya brilla per la seva qualitat. L'art de buscar bolets és únic a cada casa i trobar-ne més o menys depèn de l'habilitat dels coneixements del boletaire i de les condicions climàtiques del dia a dia. Però no sempre en surten, de bolets; la casuística per fer-ho possible és del tot complicada. Factors com la pluja, la temperatura i el vent, però també l’alçada, la lluna i la sort determinen el resultat. Dues coses que ens poden ajudar a trobar-ne són, per una banda, estar al cas de les previsions meteorològiques molts dies abans no comenci realment la nova florida i per l’altra, escoltar amb atenció al nostre micòleg de confiança Daniel Siscart que com cada any ens pronostica i explica quins bolets podrem trobar aquesta tardor.
Et felicito per l’organització de la tercera arrancada del Senici del Cap juntament amb l’Associació Defensem la Vall de La Vansa. Com veus l'evolució de la planta a la vall ara actualment?
La població està molt a la baixa, a les zones on s'ha anat intervenint. Bàsicament de Sorribes al Molí de Fórnols i fins al coll de Bancs. Realment aquestes accions es noten i la planta es va reduint dràsticament, la qual cosa vol dir que ho estem fent bé. La meva recomanació seria fer-ho cada any.
Com està evolucionant a altres parts de Catalunya?
Totes les zones de les valls pirinenques estan més o menys afectades. És una planta que es va estenent des de la zona del Ripollès. Si puges per la part de la Collada de Toses, se'n veu moltíssima a la zona, però també a la solana, a la Cerdanya, Andorra i l'Alt Urgell. Per tant, és una espècie que està clarament en expansió, però sempre en zones d'aquest tipus, mai a terra baixa perquè no és el seu hàbitat. Creix a zones a prop de 1.000 metres d’altitud i a partir de 1.650 metres ja desapareix perquè l'hàbitat ja no li és adequat.
No sé per quin motiu està de moda parlar de la Tora Blava, una planta molt verinosa, però no invasora.
És una espècie autòctona, però és veritat que és tòxica tant pel ramat com pels humans. Justament, si observes els prats de la vall, ara veus la florida d'inici de tardor. Realment és molt espectacular, es poden veure les flors blaves molt boniques. Són molt atractives, però tenen uns alcaloides, una substància química molt tòxica i que el ramat evita per no menjar-se-la.
🍄 Els bolets de tardor a Catalunya: tot el que necessites saber
Anem al tema que ens ocupa. S’han vist bolets a determinats llocs de l'Alt Urgell, no pas aquí a la Vall de La Vansa; també a la Cerdanya i Andorra, però jo he voltat per tota la Vall i sí que he trobat alguna cosa, però el terra es veu sec. Com veus la cosa?
El que trobem ara és a causa de les poques pluges del mes d’agost. Com que a Andorra i a la Cerdanya va ploure més, tenen més bolets, és clar. Entre finals de maig, juny i juliol va ploure bastant i va haver-hi una florida de rovellons i ceps de primavera a bastant altitud i als llocs que hem comentat. Posteriorment, va venir una certa secada i ara a finals d’agost hem tingut pluges en zones especialment ja afavorides com ara les zones d'Andorra, algunes zones de la Cerdanya i el Ripollès. Hi ha algunes zones de l'Alt Urgell en què hi ha hagut tempestes més o menys reiterades, però no suficients.
La situació actual és que el paisatge està verd i en general les plantes s’han recuperat. Està tot bonic, aparentment sembla que hi podria haver bolets, però no hi ha prou humitat al terreny perquè hi hagi una florida significativa
Aleshores, la situació és que el paisatge està verd i en general les plantes s’han recuperat. Està tot bonic, aparentment sembla que hi podria haver bolets, però no hi ha prou humitat al terreny perquè hi hagi una florida significativa. Llavors el que hi ha és el que descrivia; pots trobar un grapat de rovellons o algun grapat de ceps, però no grans cistells de bolets. Jo diria que en general al país només hi ha algun racó en què es pugui omplir el sarró. Per tant, això vol dir que el setembre està una mica condemnat i els vents dels darrers dies l’han acabat de sentenciar. La previsió és que aquest setembre passarà una mica així, justet, que ja no arrencarà massa bé. Pot sortir algun bolet, però no gran cosa. Ara bé, si ara plogués copiosament segons indica la previsió d'aquesta setmana, de cara al pròxim mes podríem tenir un bon octubre. Per tant, vist aquest mes de setembre, i si no plou, podríem afirmar que a les comarques com l'Alt Urgell la temporada pràcticament s'ha acabat. Diguem-ne, s'ha acabat aquesta primera tongada i segons la pluja que caigui, veurem si l’octubre es reanima la cosa.
Però si triga gaire a ploure correm el perill que arribin les gelades, oi?
Una gelada com la que està fent ara al fons de les valls o en algunes zones de les parts altes del Pirineu que sigui passatgera no és un gran problema. Si això es va repetint i es va perllongant i va havent-hi gelades freqüents, pot ser que els bolets a més de 2.000 o 2.500 metres es morin, però això no passa amb una gelada de dos o tres dies. Això passaria si durant diverses setmanes la temperatura baixés de manera significativa, per tant, jo penso que raonablement amb les zones mitjanes i lleugerament altes del Pirineu, encara hi ha molt marge. Vull dir que jo crec que el fred no és el gran hàndicap, penso que no ho serà, sinó que més aviat el hàndicap serà en general la pluja.
Vist aquest mes de setembre, i si no plou, podríem afirmar que a les comarques com l'Alt Urgell la temporada boletaire pràcticament s'ha acabat. Però si ara plogués amb abundància, com indica la previsió aquesta setmana, de cara al pròxim mes podríem tenir un bon octubre
Les condicions climàtiques afecten per igual tots els bolets?
Afecten a parts iguals a rovellons, camagrocs, peus rata o greixa, per tant, a tots els bolets. No hi ha cap bolet que surti amb menys aigua. Malgrat tot, no tots es regeixen per la mateixa font, és a dir, tots depenen de l'aigua de la mateixa manera que a tots els perjudica no tenir-ne. Juntament amb la manca d’aigua, el vent i el gel també els perjudiquen, i molt. La florida dels bolets depèn en gran part de la temperatura. Hi ha bolets, com els fredolics, que necessiten la fructificació quan el sol és relativament fred. En canvi, el cep fa la fructificació quan el sol encara és força calent. Per tant, amb el temps que hem tingut ara, pot ser que els bolets que necessiten el sòl més calent, com ara els ceps o rossinyols, facin una florida molt ràpida i curta. I, en canvi, si plogués més de cara a l'octubre, tenim més assegurats els bolets de mitja temporada, que són bàsicament els rovellons, les trompetes o els camagrocs. En definitiva, la pluja és imprescindible per a tots, però segons el moment en què plou i en funció de la temperatura que hi hagi al terra del bosc, afavorirà més un tipus de bolets o uns altres. Aquest any jo penso que al país trobarem els bolets de calor perquè no ha plogut de manera potent i generosa. Ara el bolet que serà més afavorit serà el clàssic, el rovelló, el camagroc, aquests que la gent té més presents.
Ara una pregunta de manual pels nous aficionats: els bolets millor tallar-los o arrencar-los?
Aquesta pregunta jo sempre la responc de la mateixa manera: fes-ho com vulguis. El que no s'ha de fer és furgar el terra, com fan els senglars, per exemple, perquè és veritat que en zones amb molt senglar, el terra queda malmès per culpa dels forats i esgarrapades al terreny. Això què vol dir? Doncs que la gent, si remenem el terra, trenquem la part dels micelis on hi ha les gemmes, on hi ha els bolets, i és com si anéssim amb una pomera i comencéssim a tallar els brots, on hi ha les pomes. Això no ho hem de fer mai.
Això vol dir que necessàriament hem de tallar perquè si no la base del bolet farà que no surtin més bolets?
No és exactament així. Avui dia sabem que si l'arrenquem amb suavitat, sense remenar el terra, el miceli reproductiu el seguim tenint intacte. Hem de ser pràctics, jo penso que bolets d'aquests dempeus que entren molt a terra com una llenega, si els tallem potser perdrem molt tros del bolet. Per contra, aquells que entrin poc a terra, si els talles és molt pràctic perquè aprofites per netejar-lo i si veus que està corcat els deixes directament al bosc i no els agafes.
Amb el temps que hem tingut ara, pot ser que els bolets que necessiten el sòl més calent, com ara els ceps o rossinyols, facin una florida molt ràpida i curta. I, en canvi, si plogués més de cara a l'octubre, tenim més assegurats els bolets de mitja temporada, que són bàsicament els rovellons, les trompetes o els camagrocs
El que sí que sabem científicament és que els qui cultiven bolets, si en comptes de tallar-los els arrenquen, en surten més. Però això són condicions especials que no es donen al mig de la muntanya. El bolet no és un organisme, el bolet és una estructura reproductora com una poma. És el primer que t’ensenyaven a batxillerat els mestres de ciències, per tant, l'organisme és a terra. L'organisme és molt més gran. És tota una xarxa filamentosa que connecta la major part de bolets amb els arbres. N'hi ha alguns que no ho fan així o ho fan per l'aire. Però la majoria de bolets que ens agraden fan simbiosi i no de la matèria orgànica. Antigament, es pensava que tots els fongs vivien com els xampinyons; li posaves matèria orgànica i anar fent. Els bolets majoritàriament necessiten que l'arbre li doni els nutrients orgànics. Llavors, sempre que et trobis amb un rovelló, una llenega o un fredolic a sota, hi ha el fong producte d'aquest bolet que està connectat al seu torn amb les arrels dels arbres.
Quin llibre recomanaries als aficionats?
Jo sempre dic que, quan no ho tingueu clar, consulteu un especialista que n’entengui. Mai menjar-los si no n'estem segurs. La Guia dels Bolets dels Països Catalans, escrit per Ramón Pascual, és un bon llibre.